Nombre d’habitants: 63.697 habitants (gener 2009)

Història: El Prat és l’únic poble el territori del qual es troba íntegrament en el delta del Llobregat, i la seva història ha estat sempre marcada per les peculiaritats del seu mitjà natural. El primitiu delta era, abans que l’home ho transformés, una vasta extensió de marjales, producte de les condicions creades per l’acció conjunta del mar, el riu i la terra.

Després de grans esforços, els primers pratencs van assolir guanyar terres per al cultiu i van aixecar els seus habitatges. Els més estables seran aquells que se situïn més lluny de la desembocadura, en el districte de la Ribera. Les riuades, el paludisme endèmic i les epidèmies de còlera seran alguns dels enemics més terribles que s’haurien d’enfrontar els pratencs.

El trencament amb les formes de vida tradicionals vindrà provocada, bàsicament, per l’arribada de la indústria i la instal·lació de l’aviació. El pas de mà d’obra del camp a la fàbrica, l’arribada massiva de treballadors d’altres llocs i la consolidació de la semanada en substitució de l’insegur jornal, contribuiran a alterar profundament la configuració social i cultural del Prat.

Forta immigració – La consolidació del procés industrialitzador comportarà l’arribada massiva de nous pobladors que es trobaran amb una ciutat que no està preparada per a acollir aquest flux demogràfic. El Prat de 1950 tenia 10.038 habitants i 25 anys més tard, en 1975, la població total era de 51.058 persones. Els principals dèficit se situen en la falta d’habitatges i de places escolars però també es fan evidents en els serveis, especialment en l’aigua i en el clavegueram.

Al llarg dels anys setanta El Prat viu un important creixement, no sempre equilibrat, per a adaptar-se a la nova realitat social. En els anys vuitanta el creixement urbà continua i s’amplien els polígons industrials amb l’arribada de noves empreses. Les preocupacions urbanístiques van dirigides a aconseguir una millora en els equipaments, especialment en els barris més densificats i amb més manques, en un intent de racionalitzar l’urbanisme incontrolat de les dècades anteriors i equilibrar el creixement.

La recerca de l’equilibri -L’expansió dels noranta, condicionada per la disponibilitat de sòl urbà, intenta conjugar les necessitats de nous habitatges i d’equipaments i espais per a l’oci, l’esport i la cultura.

Desenvolupament Urbanístic: Les terres del Prat comencen a estar habitades molt abans de la creació del nucli urbà i durant segles, fins al XX, haurà un clar domini del camp sobre la ciutat. El creixement del nucli urbà s’havia produït anárquicament encara que des de 1859, l’ajuntament havia intentat ordenar i controlar l’edificació de cases.

En 1916 l’Ajuntament havia aprovat un pla general d’ordenació dels vials existents i de planificació d’altres nous, a partir d’una xarxa de carrers en forma de quadrícula, inspirat en l’Eixample de Barcelona. El pla abastava la totalitat del nucli urbà, delimitat entre el carrer del Pont (l’actual Nicolás M. Urgoiti), el Canal de la Dreta al seu pas pel fons d’en Peixo i les projectades Ronda del Sud (actual carrer Lleida) i Ronda de l’Est (actual avinguda del Pari Andreu de Palma de Mallorca).

El projecte no es va portar a terme en la seva totalitat, però va donar lloc, entre unes altres, a la calli Mossèn Cinto Verdaguer, que hauria de convertir-se en el gran centre comercial i de serveis i l’avinguda de Josep Anselm Vaig clavar, la nova via d’accés a la població per a substituir la tradicional pel carrer del Pont.

El Prat viurà, en aquest període, importants millores. En l’any 1916 es pavimenta la plaça posant fi a l’estat secular d’abandó. Entre l’any 1918 i 1919, s’establix la il·luminació elèctrica pública, s’instal·la el telèfon i es construïx un escorxador municipal i una bàscula pública. En l’any 1921 es construïx el primer mercat de la població.

El Prat, no obstant això, continuarà creixent a un ritme lent fins a la consolidació del procés industrialitzador, un procés llarg i complex que es portarà a terme en diferents etapes. Aquest procés comportarà l’arribada d’importants contingents de població procedents de tota Catalunya i la resta de l’Estat. Per a afrontar les noves necessitats d’habitatges, cap destacar la iniciativa de La Seda de Barcelona que, entre 1955 i 1958, aixecarà cases per als seus treballadors (el barri de les cases jardí) i la creació de la Cooperativa Obrera d’Habitatges, que al llarg dels anys seixanta construirà pisos a preus assequibles per als treballadors.

En l’any 1965 es comença a construir el barri de Sant Cosme. Aquest barri, com altres creats durant el franquisme, es va planificar, bàsicament, per a eliminar les barraques de Barcelona. El resultat del procés, no obstant això, serà la creació d’un nou barraquisme vertical promogut per l’Estat.

En l’any 1976 es va aprovar el Pla General Metropolità que va ordenar les grans línies de desenvolupament urbanístic del Prat i a partir del com s’ha anat configurant l’actual teixit urbà de la ciutat.

En els anys 80 el creixement continua. Les preocupacions urbanístiques estan dirigides a aconseguir una millora en els equipaments, especialment en els barris més densificats i amb més manques, en un intent de racionalitzar l’urbanisme incontrolat de les dècades anteriors i equilibrar el creixement.

El Prat dels noranta ha plantat cara als grans reptes motivats per l’evolució més recent de la població: la terciarització de la seva economia que contrasta amb la imatge industrial tradicional. En aquest context, el Pla Delta obre un ventall d’expectatives de creixement que fan del Prat un dels municipis de tota Catalunya amb majors potencialitats, tant des del punt de vista econòmic com des del social, territorial i mediambiental.

Font: http://www.elprat.cat/